Esperit dels temps i integració de l'opinió pública

Llegia fa uns dies en un diari com per a molta gent la principal preocupació (des d’un punt de vista laboral) ja no és tenir un sou digne sinó, simplement, conservar la feina. Sembla ser, a la vista d’aquesta notícia, que hi ha una certa tendència al conformisme.

Aquest conformisme, en tot cas, és el resultat de la imposició d’un determinat punt de vista (el dels mercats financers i el dels governs que actuen d’acord amb les exigències dels esmentats mercats; en altres paraules: el punt de vista dels poderosos). A aquesta situació de predomini d’una part de la població (per petita que sigui) sobre l’altra, Goethe l’anomena esperit dels temps.

El fet d’acceptar l’esperit dels temps implica, com explica Elisabeth Noelle Neumann, una certa espiral del silenci (la gent opta pel silenci,  es conforma amb les condicions imposades per tal d’evitar l’aïllament , concretat en aquest cas en l’ombra de l’atur). També implica una reflexió al voltant de la funció integradora de l’opinió pública, una funció que ha estat objecte de debat per part de molts científics socials.

Per a un d’aquests científics socials, Werner S. Landecker, podem parlar de quatre classes d’integració (cultural, normativa, funcional, comunicativa). En aquest sentit, Elisabeth Noelle Neumann diu que el seu sisè sentit (el quasiestadístic) que permet registrar l’aprovació o desaprovació d’idees i paraules i evitar així l’aïllament podria ser una manifestació de la integració comunicativa. Cal afegir en aquest punt, que la integració comunicativa fa referència de manera especial a com els subgrups d’una població es protegeixen d’altres subgrups.

Els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en la integració de la població. De fet, i com explica Mauro Wolf en relació a la indústria cultural, els moderns mass media tendeixen a la integració del seu públic, en especial del públic indiferenciat i difós.

Quins factors poden incrementar la integració de l’opinió pública? Per a Elisabeth Noelle Neumann, les situacions de perill, intern o extern, són causa d’increment del grau d’integració en la mesura que provoquen una reacció exaltada de l’opinió pública. Un exemple ho tenim en la repercussió en l’opinió pública nordamericana de l’atemptat de l’11 de setembre a Nova York.

No cal, però, que hi hagi una situació de perill. Com també explica Elisabeth Noelle Neumann, les experiències compartides també incideixen en la integració de l’opinió pública. L’existència de les seleccions nacionals (amb uns símbols i uns valors) i el seguiment que d’elles fan els mitjans de comunicació són un bon exemple.

Continuem,