Silenci de les minories?

El dia 29 de maig de 2012, el 29 M, el de la vaga general, vaig assistir per la tarda a la gran manifestació que va tenir lloc en el centre de Barcelona. Va ser una gran manifestació pacífica on l’ambient festiu i familiar era la tònica general.

Si hem de fer cas, però, d’alguns mitjans de comunicació i, en concret, d’alguns d’estrangers com ara Financial Times, The New Street Journal o The Washington Post per posar uns exemples, la imatge que ens queda d’aquell 29 M està molt lluny d’aquell ambient festiu i familiar a què feia referència abans. La imatge a les portades d’alguns dels diaris citats més amunt d’un mosso protegint la Borsa de Barcelona o la dels aldarulls protagonitzats per una minoria –segons explicaven els mitjans de comunicació- han donat la volta al món.

El gran ressò en els mitjans de comunicació que han tingut els actes d’una minoria és el punt de partida d’aquesta reflexió, sempre sota el prisma de la teoria de l’espiral del silenci de Noelle-Neumann.

Segons Noelle-Neuman, els mitjans de comunicació (ella fa una especial referència a la televisió) tenen un paper molt important en la formació del que anomena silenci de les minories. La fórmula en què es concreta aquest silenci és senzilla, de fet és un peix que es mossega la cua: els mitjans tendeixen a no fer-se ressò de les opinions (o accions) de la minoria amb la qual cosa s’incrementa el seu silenci.

Què fa, en conseqüència, que els mitjans de comunicació, i de manera molt especial la televisió, dediquin tant espai a fets com el del 29 M i similars?

Per respondre a aquesta pregunta cal fer dues consideracions: d’una banda, cal recordar que els mitjans de comunicació no són independents respecte del poder polític i institucions econòmiques, sinó més o menys dependents; d’altra banda, cal considerar que per als mitjans de comunicació és molt important tenir una bona audiència (a més audiència, més anunciants interessats en el mitjà).

I, sens dubte, les imatges en portada com les del Financial Times, són un bon reclam per a l’audiència.

Continuem,