Agenda política: gestionar els silencis

David Hume, l’autor del Tractat de la naturalesa humana, es meravellava, tal com explica Elisabeth Noelle Neuman, davant del fet que unes poques persones poguessin governar a moltes, així com pel fet que aquestes moltes persones renunciessin amb docilitat als seus sentiments i idees en pro dels sentiments i idees dels seus governants. Per a David Hume, allò que feia possible aquesta relació era el principi que afirmava que el govern només es basa en l’opinió.

Expressions com “hay que explicar bien a la gente la gestión de gobierno” (Rajoy) o “no hemos sabido explicar bien la crisis”(Zapatero) són exemples de la importància que  l’opinió pública, així com el domini dels mitjans de comunicació, tenen per als polítics.

En aquest sentit, Noam Chomsky considera que els mitjans de comunicació de massa serveixen per a mobilitzar el suport de la gent a favor dels interessos particulars que dominen l’estat i l’empresa privada. En altres paraules, per a Noam Chomsky el procés de selecció de notícies (i el seu tractament) que fan els mitjans de comunicació ha de passar per un conjunts de “filtres” que tenen la missió de garantir l’adequació dels continguts creats als interessos de l’elit.

Entre aquests “filtres” destaca el que fa referència a la propietat dels mitjans, així com a la relació de les empreses propietaris dels mitjans amb altres empreses poderoses i bancs. També cal fer referència a la publicitat, atès que és un factor que incideix en la viabilitat econòmica o no dels mitjans de comunicació.

Hi ha un altre “filtre” que cal comentar. El que fa referència al subministrament de notícies a uns mitjans de comunicació necessitats de notícies. En aquest sentit, i com explica Noam Chomsky, els governs són una font inesgotable de notícies, si bé s’aprofiten d’aquesta circumstància per a gestionar i manipular els mitjans (establir un ordre del dia). L’expressió “això no toca” de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, dirigint-se a uns periodistes, és un exemple d’aquesta voluntat de voler crear una agenda, un ordre del dia polític.

Aquesta capacitat d’establir un ordre del dia és utilitzada pels polítics per gestionar els “silencis” de la gent. Noam Chomsky fa referència al gran ressò del cas Watergate (espionatge encarregat per Nixon de les dependèncias del poderós Partit Demòcrata, vinculat a interessos de grans empreses) en contraposició a l’escàs seguiment pels mateixos mitjans de comunicació del cas d’espionatge a què va ser sotmès el Partit Socialista dels Treballadors (no vinculat a  interessos poderosos) per part del FBI.

Amb la referència al cas Watergate, Noam Chomsky exemplifica el fet que els poderosos són capaços de defensar-se a si mateixos. En la mateixa línea, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, és un bon exemple de com gestionar l’ordre del dia en benefici propi. Amb les seves declaracions al voltant d’una final esportiva, Aguirre ens està dient que avui no toca parlar de dèficits financers, avui toca parlar de futbol.

Continuem,