Elisabeth Noelle Neumann en el seu treball al voltant de l’espiral del silenci, fa referència al llibre titulat l’opinió pública de Walter Lippmann, un autor que, tal com ella explica, si bé no té un concepte d’opinió pública conforme a l’espiral del silenci (no diu res de la por a l’aïllament de la gent i de la seva vigilància constant de l’entorn amb aquell sisè sentit quasiestadístic) és qui identifica la pedra angular d’allò que anomenem opinió pública: l’ús dels estereotips amb carrega emocional.
Lippmann, un periodista de professió, vinculava –com explica Elisabeth Noelle Neumann- els estereotips al món tecnològic de la impressió periodística en offset o d’estereotips, la qual permetia la seva reproducció en massa. Per a Adorno i Horkheimer, els quals consideren que la tecnologia és un element clau de la industria cultural, la repetició universal d’uns determinats conceptes acaben per convertir-los en familiars a la població destinatària. I amb això radica el paper dels estereotips. Tal com comenta Elisabeth Noelle Neumann, els estereotips afavoreixen l’eficàcia dels processos d’opinió pública pel fet que es transmeten ràpidament en les conversacions, creant associacions negatives o positives.
Insistint en la relació entre tecnologia i mitjans de comunicació, cal fer referència –com explica Manuel Campos Vidal- al fet que, si bé el factor tecnològic és molt important, no podem deixar de considerar el pes específic del factor polític:el control directe dels mitjans pels Estats, les concessions de llicències, normatives reguladores,... i publicitat institucional, la qual representa un percentatge important del capítol de despesa en publicitat que fa un país.
La indústria cultural, amb els seus mitjans (premsa, cine, ràdio, televisió) i les seves “tècniques” publicitàries, és la gran creadora d’estereotips. Com expliquen Adorno i Horkheimer, per a la indústria cultural sa és allò que es repeteix, el cicle, tant en la natura com en la indústria.
Continuem,
No hay comentarios:
Publicar un comentario