Picota i aïllament

Elisabeth Noelle Neumann fa referència en la seva obra sobre l’espiral del silenci a com les diverses cultures, conscients de la delicada naturalesa social de l’home, han creat càstigs que actuen directament sobre aquest aspecte.

Un d’aquests càstigs és el de la picota, una pena consistent en exposar públicament la persona imputada d’un delicte. La finalitat d’aquesta pena no és altra que la de ridiculitzar l’individu i provocar el seu aïllament. Són penes, com explica Elisabeth Noelle Neumann, que actuen sobre una de les coses que Ciceró considerava  més important per a una persona: el seu honor. La picota (lloc on era lligat el penat), estava sempre en llocs molt transitats, com ara les places o les portes d’una església (picota eclesial).

Actualment, les noves picotes ja no tenen lloc a les places dels mercats o altres llocs similars. Les picotes d’avui dia tenen lloc a l’espai que configuren els mitjans de comunicació (mitjans d'exposició pública), la qual cosa garanteix aconseguir la màxima difusió del "càstig" exemplar, si bé la seva missió ja no és castigar a petits delinqüents com ho era a l’Edat Mitjana. Avui dia, la seva missió va més enllà: incidir sobre la imatge pública no només d’individus, sinó de col·lectius i, fins i tot, de països sencers (com és el cas de Grècia).

En parlar d'imatge, cal fer referència a Jean Baudrillard, per a qui  la imatge té un poder mortífer, pot acabar amb la realitat. La metàfora de Borges, comentada per Jean Baudrillard, parla de com un plànol pot precedir a un territori i, en certa manera, configurar-lo.

Parlar –per exemple- de Grècia, i de la seva imatge pública, és parlar de la funció dels  mercats financers, atès que són aquests els que decideixen el paper que correspon a cadascú en l’economia global.

En aquest sentit, i seguint a Jean Baudrillard, podem qüestionar el fet de si la imatge creada pels mercats financers sobre l’evolució de l’economia és una imatge real o si és, com aquell plànol d'un territori de la metàfora de Borges, un simulacre que configura i determina aquesta realitat.

Continuem,