Internet: alternativa a l'aïllament?

Els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió) tenen, com ja s’ha explicat en aquest blog, un paper molt important en la formació de l’opinió pública, motiu pel qual les diferents elits els utilitzen per canalitzar al seu favor la por a l’aillament de les persones. És a dir, per a fer que aquestes, amb la voluntat de congregar amb una majoria sentida,  sintonitzin amb les idees expressades pels mitjans de comunicació.

Avui dia, però, és el temps de la revolució digital o interactiva (caracteritzada per la convergència de tres tecnologies tradicionals:premsa, telefonia, televisió); el temps de les autopistes de la informació que l’expresident nord-americà, Albert Gore, va definir com “xarxa de xarxes que és capaç de fer possible la més gran circulació d’informació de la Història”.

No és estrany, en conseqüència, que avui dia hi hagi un cert debat sobre el fet de si les noves tecnologies de la comunicació (com ara Internet) tindran o no capacitat per a canviar aquest estat de la qüestió. És a dir, si trencaran o no el monopoli de la informació dels mitjans tradicionals i la seva influència en la formació de l’opinió pública.

En aquest sentit, resulten molt interessants els comentaris que James Curran, professor del Goldsmiths College de la Universitat de Londres (recollits per Francisco Seonae Pérez en el seu blog, del qual adjunto el link) va fer sobre Internet en el transcurs  de la sessió inaugural d’una conferència sobre identitat, cultura i societat.

Per a James Curran, Internet està sotmesa a un seguit de limitacions, com ara el fet que encara hi ha molta població que no té accés a Internet o el fet que bona part de les webs són en anglès i, en canvi, hi ha molta gent que no sap comunicar-se en aquesta llengua.

James Curran també fa referència al control d’Internet per part de diferents governs. Aquesta limitació recorda, i molt, al conjunt de filtres que ha de passar la informació tractada pels mitjans de comunicació per tal de, com explica Noam Chomsky, adaptar- la als interessos de les elits.

Hi ha, per a James Curran, un altre punt clau: la publicitat. La publicitat pot condicionar no només la línia d’actuació d’un mitjà (la creació de determinats estats d’opinió pública), sinó el seu propi futur. De fet, i com explica Noam Chomsky, el benefici complementari que la publicitat aporta a un mitjà (i el col·loca en una posició d’avantatge per a competir en el mercat respecte d’un mitjà que no tingui aquest benefici) explica la desaparició de diaris i revistes de gran tirada, així com la reducció del nombre de diaris. La publicitat, que cada vegada opta més per Internet, és, en definitiva, un important factor a tenir en consideració en parlar d’espiral del silenci i noves tecnologies.

Continuem,

http://comunicacionpolitica.blogspot.com.es/2012_04_01_archive.html