Per a Elisabeth Noelle Neumann, l’opinió pública té dues fonts: d’una banda, la que prové de l’observació directa de la realitat per part del ciutadà; d’altra banda, la que arriba als ciutadans a través dels mitjans de comunicació.
De fet, en aquest punt resideix la gran importància dels mitjans de comunicació, tal i com explica Noam Chomsky en el seu llibre els guardians de la llibertat. Pel que fa a l’objectiu dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l’opinió pública, aquest no és, per a Noam Chomsky, el de cercar la veritat, amb independència respecte de l’autoritat, per tal de permetre al públic un control significatiu del procés polític, sinó el d’inculcar i defensar l’ordre del dia econòmic, social i polític dels grups privilegiats que dominen l’Estat i la societat del país.
Arribats a aquest punt, cal preguntar-se per quin és el paper que desenvolupen els professionals de la comunicació, com ara els periodistes, en uns mitjans que, com ja s’ha comentat a l’anterior aportació, actuen d’acord amb tot un conjunt de condicionants (els filtres a què fa referència Noam Chomsky).
Per a Noam Chomsky, molts periodistes són conscients de les normes del sistema i intenten trobar fissures que els permeti oferir informacions i anàlisis que s’allunyin del consens de l’elit. En tot cas, però, i com també explica Noam Chomsky, això no és la norma. En altres paraules, la llibertat en l’exercici de la professió periodística és garantida, sobretot, a aquells professionals que tinguin ben interioritzats els valors i pautes requerits pel sistema.
Aquest tema, el paper que juguen els mitjans de comunicació (i els seus professionals) en la formació d’un determinat estat d’opinió pública que pot condicionar la vida política, ha estat, és i, possiblement, serà, objecte de controvèrsies.
El dr. Fermín Galindo Arranz, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago de Compostela, considera en un interessant article, del qual us deixo el link al final de l’aportació, que la imatge del periodista com algú amb capacitat d’influir sobre la vida política és lluny de la realitat.
De fet, el dr. Fermín Galindo defineix el periodista com un professional que ha de transmetre opinions i informacions en l’esfera pública, per la qual cosa s’ha de situar de manera individual i notòriament pública davant dels fenòmens de l’espiral del silenci que puguin produir-se en l’opinió pública. I aquesta funció, com també explica aquest professor, no està, sobretot en determinats països, exempta de risc.
Continuem,
No hay comentarios:
Publicar un comentario